Notícia
Erasmus +
14/03/2024
Imagens Notícia
CRÒNICA MOBILITAT ERASMUS FINLÀNDIA 2024
Aquesta aventura va començar el 4/2/2024. Feia mesos que sabíem que
anàvem a viatjar a l'altra punta d'Europa per estar un mes i mig a kilòmetres de casa
i en un país nou, diferent, i gelat sobretot. Però no vam ser conscients fins que no
vam posar un peu a l'avió, aquí ens vam adonar del que estava punt de passar.
La primera setmana va ser un fum de novetats, alguns no havíem tocat un
portàtil en la nostra vida i d'altres que no sabien prendre un autobús urbà (i encara
no saben). A més amb el termòmetre marcant -24 °C, no se'ns feia agradable
aprendre a desplaçar-nos per la ciutat. Però sabíem que tot aniria bé perquè des del
primer moment les riallades van estar presents.
Una vegada habituats, el nostre propòsit va ser conéixer gent, però el que es
diu normalment sobre els finesos són debatés: No són els millors relacionant-se.
Això no obstant, a falta d'amics finesos, ens en vam haver d'anar a Finlàndia per a
conéixer a la nostra estimada Josefina, d'Argentina. Una estudiat que n'està fent una
mobilitat d'un any i que en poques setmanes s'ha convertit en una persona molt
especial per a nosaltres. Va ser reconfortant conéixer a algú que parlara espanyol,
perquè per a les nostres orelles el finés sona: tuku tuku, taka taka. Però nosaltres
hem sobreviscut sabent dir: "moi moi" i "kiitos" (hola i gràcies).
L’institut ha sigut una part fonamental de la nostra mobilitat. Ens hi ha sorprès
de manera positiva el sistema educatiu. Les classes són un poc més llargues però
l’alumnat disposa d'hores d’estudi pròpies, açò és de gran ajuda, ja que dona marge
a l’estudiant per saber planificar-se a l'hora d’estudiar i li resta temps d'estudi i
tasques a casa. A més el govern proporciona dispositius electrònics a tot l’alumnat,
a classe es treballa amb portàtil el 95% del temps. Considerem que açò és important
de cara al futur, ja que les noves tecnologies ja són una part fonamental del món
laboral actual i futur. Més concretament al nostre centre ens hem sentit còmodes
amb les seues instal·lacions molt ben cuidades.
Les setmanes passaven i sentíem com a cada llar hi havia dolçor. Potser no
entenguérem el que deien, però un dibuix, una abraçada de sobte o un somriure es
fan adonar que a la fi totes les famílies hi ha estima d’una manera o d’altra.
Esta mobilitat ens ha nutrit de coneixement, lliçons, aventures, anècdotes,
records, riures, estima i creixement. Considerem que esta tipus d’experiència és una
cosa realment especial de viure, si algú dels que llegiu açò teniu l’oportunitat de
viure una mobilitat així no la deixeu anar. I més quant és de llarga durada, quant
més temps passes a un país més coses aprens i més enriquiment “t’emportes” a
casa. Nosaltres estem immensament agraïts a este programa, a la UE, al nostre
centre IES Enric Valor, al Kouvolan Yhteislyseon, al nostre professorat, a les nostres
famílies d’acollida, a les nostres famílies que ens esperen a casa impacients, i a
nosaltres mateixos per l’esforç que hi hem posat per poder estar ací.
I ara, finalitzant la mobilitat, mirem enrere i ens adonem de que viatjar es fa
aprendre, i més enllà, viatjar d'esta manera a esta edat i amb les facilitats que se'ns
han proporcionat és un autèntic regal. Milers de gràcies.
-Lola, Pau i Malena
Autor: Susana
Carrión Monllor
