Noticia
LXXV Aniversari de la Guerra Civil
13/01/2011
Imagenes Noticia
2011 serà, entre altres celebracions, l‘any del LXXV Aniversari de l‘inici de la Guerra Civil.
He utilitzat l‘eina més coneguda per a estar al dia de notícies, successos i esdeveniments varis (Google) i no m‘ha aparegut cap entrada sobre congrés, seminari, xarrada o reunió, més o menys científica, sobre l‘esdeveniment. És cert que no és un esdeveniment per a “celebrar”, però a Espanya tenim costum de convertir en mite o ensenya nacional les derrotes. I si no que l‘hi pregunten a catalans (el 11 de setembre, la Diada), valencians (el 25 d‘abril, la derrota d‘Almansa) o castellanolleonesos (el 23 d‘abril, derrota comunera en Villalar).
A què es deu, per tant, que fins al moment no es conega la preparació de la commemoració de tal succés? Ho desconec. Però em resulta sorprenent que l‘esdeveniment històric espanyol més rellevant a nivell internacional, el que més estudis ha generat dins i fora d‘Espanya, no meresca un record i moment per al debat. A títol d‘exemple sobre la importància mundial de la Guerra Civil espanyola com tema d‘estudi històric, podem assenyalar que en la Biblioteca del Congrés dels Estats Units, la més completa del món, es troben 122 entrades en castellà i 419 en anglès sota l‘epígraf de Guerra Civil espanyola.
Potser els motius d‘aquest voluntari oblit els exposara ja en 2006 l‘historiador Julio Aróstegui i no estiguen superats quatre anys més tard. Us copie unes cites per a la reflexió sobre l‘encert de les seues paraules. Pertanyen al seu article “Traumas colectivos y traumas generacionales: el caso de la guerra civil”, que es troba en el llibre, coeditado per ell mateix i François Godicheau Mito y memoria:
* “Ante los traumas colectivos acumulados por el pasado, las sociedades reaccionan intentando marginarlos o superarlos, pero casi siempre con reacciones acompañadas de una sublimación en un continuo esfuerzo de anamnesis, es decir, de una lucha contra el olvido” (p. 69).
* “Las memorias de la violencia son verdaderamente las trágicas y, en consecuencia, las más duraderas… Así, precisamente, la magnitud del trauma puede ser medido, entre otras cosas, por la persistencia de su memoria” (p. 70).
* “La guerra civil española se resiste a recluirse en las aulas como tema histórico, a ser mero objeto historiográfico, y mantiene su fuerza social y cultural” (p. 70).
* “La profundidad del trauma generado por aquel conflicto ha hecho, por demás, que su memoria haya mantenido el mismo carácter que el hecho real, es decir, el de su traumatismo y virulencia” (p. 70).
Per tant, és difícil commemorar un fet que, en part, no es considera històric encara, si no que forma part de la memòria viva de la societat espanyola. Per això, a Espanya no es va produir, com en la resta d‘Europa, al finalitzar la II Guerra Mundial un debat sobre el passat més recent. Així, podem afirmar amb Aróstegui que “no nos parece abusivo afirmar que aún hoy está pendiente en la sociedad española, en medio de sus confrontaciones ideológicas, un decisivo y gran debate sobre el guerra civil” (p. 72). Aqueixa pervivència de la guerra civil com part de la memòria més recent, a pesar del dilatat pas del temps, ja es va observar en 1986 amb motiu del cinquantenari de l‘inici de la guerra. El llavors govern en funcions de Felipe González (s‘acabaven de celebrar eleccions al juny) en una declaració prèvia a la data del 18 de juliol indicava que: “una guerra civil no es un acontecimiento conmemorable, por más que para quienes la vivieron y sufrieron sea un episodio determinante en su propia trayectoria biográfica”.
A més del poder traumàtic de la guerra civil, l‘espanyola ha mantingut la seua vigència com una part de la vida quotidiana perquè el règim que li va seguir, el franquisme, es considerava hereu de la “Victòria” en aquesta guerra. Això va provocar que després de la mort de Franco es pugne entre mantenir l‘esperit de la guerra civil o la seua superació. En aquella època, la primera transició, es parlava de mantenir l‘Esperit del 18 de Juliol (els “tardofranquistas”) o de Reconciliació (els comunistes i després la resta de grups democràtics), en clara referència a la guerra civil, com si el franquisme, que era el període immediatament anterior, només fora la seua continuació.
Trenta-cinc anys més tard la guerra civil espanyola segueix tenint una presència més enllà dels mitjans històrics acadèmics. No em referisc només a la qüestió política, protagonitzada per la denominada Llei de la Memòria Històrica. I això a pesar que una de les paraules més utilitzades amb l‘esdeveniment de la guerra civil és “oblit”. Per a un historiador no existeix paraula més oposada al seu treball que aquesta. Però a més és que la societat espanyola no ha oblidat la guerra civil. Però ho fa d‘una forma maniquea, culpables i innocents, víctimes i botxins, bons i dolents. Només fa falta fer un cop d‘ull a les tertúlies nocturnes per a comprovar-lo.
Aquesta és la visió que moltes vegades es transmet a les noves generacions. Un oblit que no és tal. Però passa el temps, els que ens van criar en el final del franquisme i vam madurar en la transició tenim presents en la nostra memòria col·lectiva molts dels símbols de la guerra civil: “El Alcázar”, Paracuellos, Guernika… Però les noves generacions han perdut aqueixos referents. Són episodis dolorosos, però són part de la nostra història i, passat el temps, han de passar a ser només Història. A aquest fi he obert un apartat en el bloc dedicat als meus alumnes de Segon de Batxillerat. Cadascuna o dues setmanes (si altres ocupacions m‘ho permeten) dedicaré un comentari històric a un succés de la guerra civil. No serà una Història de la Guerra Civil, aprofitarem la celebració de efemèride per a recordar fets o episodis que han passat a l‘imaginari col·lectiu d‘aquest país.
Autor: José Antonio
Moreno Nieves
Archivos
