Galeria
L'alumnat de cultura clàssica ha realitzat un mural pel bicentenari grec.
25/03/2021
Grècia celebra el bicentenari de la seva independència el 25 març de 2021
Grècia celebra el bicentenari de la seva independència el 25 març de 2021.
L'alumnat de cultura clàssica del centre ha realitzat un projecte consistent en un mural per commemorar el bicentenari de l'Estat modern de Grècia. El mural arreplega la història grega de la independència fins avui repassant els principals fets i personatges. L'hem col·locat a l'entrada de l'institut.
També ha sonat durant la jornada la cançó del bicentenari (deixa que els balls duren). De Dionisis Savopoulos.
La Guerra d'independència de Grècia, també coneguda com a Revolució Grega , va ocórrer entre el 1821 i el 1832.
Els grecs van rebre l'ajuda de diverses nacions europees. Grècia va aconseguir-ne la independència i aquest dia (25 de març) se celebra com a festa nacional.
- "Un deure" per Europa - La guerra d'independència grega va commoure Europa occidental "no només per la invocació de la glòria (de l'antiga Grècia) sinó també pel missatge universal de llibertat", explica a l'AFP Konstantina Zanou, especialista en la Mediterrània a la Universitat de Columbia.
"Ajudar els grecs es considerava un 'deure' per a Europa, l'única forma d'honrar a Grècia per la seva contribució al naixement de la civilització occidental", afirma.
Al segle XIX, l'elit europea sentia molt interès per la Grècia clàssica. "Les nostres lleis, la nostra literatura, la nostra religió, les nostres arts tenen les seves arrels a Grècia", va escriure Bercy Byssus Shelley, en la seva tragèdia "Hellas" (1821).
Entre els combatents estrangers va figurar el poeta britànic Lord Byron, icona del romanticisme europeu, que va morir durant el setge a 1824 de Mesolongi, ciutat símbol de la revolució. "Les muntanyes contemplen a Marató. I Marató domina els mars (...) Vaig somiar que Grècia encara podia ser lliure", va escriure Lord Byron en un cant del seu poema Don Joan (1819).
El missatge de l' "heroisme" hel·lènic prevalia en els articles dels diaris europeus malgrat les atrocitats gregues, i va inspirar obres d'el francès Eugène Delacroix o de l'alemany Peter Von Hess. Després de la batalla de Navarino, els otomans es van negar temporalment a rendir-se, però una nova victòria russa el 1829 va permetre l'obertura de negociacions, que van desembocar en el protocol de Londres que va proclamar la independència de Grècia.
"Establint un Estat cristià (...) les grans potències van definir els Balcans com les noves fronteres d'Europa", va explicar a l'AFP Yanni Kotsonis, professor d'història en el Jordan Center de la Universitat de Nova York.
L'Estat sobirà grec va ser "una innovació" després de l'ordre deixat per les guerres napoleòniques a Europa, recorda per la seva banda Ada Dialla, professora d'història europea i russa a l'Escola de Belles Arts d'Atenes.
"La revolució grega va servir per definir o redefinir les fronteres d'Europa".
Grècia celebra el bicentenari de la seva independència
John HADOULIS
Autor: IES Enric Valor
