Institut de Ensenyança Secundaria Enric Valor

IDIOMES

Notícia

DIA DE LES LLETRES VALENCIANES

19/11/2021

Imagens Notícia
Tirant lo Blanc

El 20 de novembre se celebra el Dia de les Lletres Valencianes

En commemoració de la publicació de la 1a edició del Tirant lo Blanc, considerat un dels màxims exponents de la novel·la cavalleresca del Segle d'Or Valencià.

El Tirant lo Blanc, del qual dir Cervantes que "por su estilo es el mejor libro del mundo", és la més cèlebre novel·la catalana de tots els temps i va obrir una porta nova en la narrativa d'Occident.

Va ser escrita per "l'últim cavaller valencià" Joanot Martorell el 1460 i fou un dels primers llibres impresos a la península, concretament a València el1490.

Per tal de recordar aquest dia tan assenyalat, des del Departament de Valencià de l'IES Enric Valor ens hem sumat a la lectura del clàssic de Joanot Martorell. Concretament, alumnat de 4t d'ESO ha enregistrat fragments del Tirant en format àudio.


Apunts sobre el Tirant lo Blanc

Tirant lo Blanc és la primera novel·la moderna de la història de la literatura universal ja que és la primera en què apareix un heroi de ficció de «carn i ossos» i en la qual tots els personatges són quotidians, amb sentiments i defectes.
En parlar del Tirant lo Blanc cal destacar les novetats respecte de la narrativa anterior. En efecte, suposa l'abandó quasi definitiu dels ideals medievals (religió, cavalleria) i l'apropiació ràpida dels ideals burgesos (plaer, raó, humor), per la qual cosa no podem considerar Tirant lo Blanc un llibre de cavalleries convencional sinó una novel·la moderna.

Els llocs en què s'esdevenen les accions són ben identificables  i reals per als lectors del segle XV: Rodes, Sicília, Anglaterra... contràriament al que ocorria en la narrativa anterior del cicle de la Matèria de Bretanya, amb el rei Artús i la seua cort de cavallers ficticis, llocs remots i exòtics, fantasia...
La narració en tercera persona i diàleg respon a la voluntat per part de l'autor de crear una atmosfera de versemblança mitjançant la rapidesa, l'expressivitat i la naturalitat. No hi ha gens de fantasia, tot és versemblant i creïble.
Més importants que les escenes de batalles i de festes cortesanes, són les escenes de la vida diària, en les quals els protagonistes es mostren tal com són realment, despullats de tot artifici, amb tota la senzillesa i espontaneïtat de què les persones són capaces. Aquestes escenes estan plenes de sensualisme, amb incursions freqüents en l'erotisme, i en l'alternança narració-diàleg. La sensualitat i l'erotisme responen a una filosofia vitalista totalment allunyada de la immoralitat i a la condició d'adolescents i joves dels personatges principals.
En el Tirant la cavalleria ha entrat en crisi ( fins que a la fi acabarà parodiada en la novel·la esperpèntica de Cervantes) i, enfront del to solemne i oratori de la narrativa anterior, dels llargs parlaments retòrics, lamentacions, intercanvis de preguntes i respostes, etc. en el Tirant lo Blanc hi naix l'ideari burgès ja amb un to col·loquial, dinàmic i mordaç en què la ironia, les comparacions sucoses i brillants fa diana en la psicologia versmblant i rica dels personatges.
El final és també modern, ben lluny de la felicitat artificiosa dels contes de fades o de les proeses divines dels herois èpics: Tirant mort d'una malaltia, fita gens honorable. El seu màxim rival, Hipòlit, és l'únic que sobreviu i prospera, amb un missatge final pessimista que contrasta amb el to satíric i festiu de tota l'obra i que recorda que tots els personatges són humans i per tant mortals, i que la vida real no sempre és justa. Com ja va apuntar Vargas Llosa en l'excel·lent anàlisi "Lletra de Batalla per Tirnat lo Blanc" és tracta d'una novel·la total.

Departament de Valencià
Carles Durà

Autor: Joan Camarasa Vendrell Enviar correo al redactor